8M – Dones compromeses
i celebrar la valentia i la determinació de les dones que han jugat un paper clau en la història dels seus països i comunitats «
Origen i reivindicacions
El 8 de març es commemora el Dia Internacional de la Dona, formalitzat per les Nacions Unides l’any 1975. Aquest dia, en paraules de l’ONU, «es refereix a les dones corrents com a motor de la història i té els seus orígens en la lluita plurisecular de la dona per participar en la societat en igualtat de condicions.»
Actualment, tot i que s’ha convertit en una jornada global en pro de la igualtat, encara n’hi ha molts que es pregunten quin és el seu origen. Aquest es remunta en el moviment obrer de mitjans del segle XIX, un temps d’expansió i ple de turbulències a causa dels permanents progressos tecnològics. Concretament, i tot i que existeixen alguns antecedents, el febrer de 1909 es va celebrar per primera vegada. Va ser a Nova York, després d’una declaració del Partit Socialista del país, en honor a la vaga de les treballadores tèxtils que un any abans havien protestat per les pèssimes condicions laborals. Un any després, en la II Conferència Internacional de Dones Socialistes reunida a Copenhaguen, seguint la proposta de Clara Zetkin, es proclama el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.
Això no obstant, no va ser fins al 25 de març de 1911 que tindria lloc un dels capítols més durs i recordats la lluita feminista contemporània. L’incendi d’una fàbrica tèxtil a Nova York va posar fi a la vida de més d’un centenar de dones. El propietari de la fàbrica va tancar i calar foc a l’edifici per evitar que les treballadores protestessin per la seva situació laboral.
Era un món ja industrialitzat on les dones van alçar la veu demanant una societat més justa per elles i per tots. Elles defensaven que tant els homes i les dones són creats per igual i per tant exigien drets civils, socials, polítics i religiosos pel col·lectiu. I és que en aquells moments la vida de les dones en Occident estava plena de limitacions: no tenien dret a vot, a formació, ni a controlar els seus propis comptes, creant així una gran dependència amb els homes.
Gràcies a la seva incansable lluita hem aconseguit grans fites, com el sufragi universal, l’accés digne a l’educació, el món laboral i fins i tot a la política. No obstant encara ens queda molt per fer per obtenir una societat amb igualtat de gènere real i efectiva.
La lluita continua*
Situació laboral: Menys del 50% de les dones en edat de treballar es troben actualment en el mercat laboral (en comparació al 74% dels homes), 2.700 milions de dones no poden accedir a les mateixes opcions laborals pel simple fet de ser dones. A més, la bretxa salarial es situa actualment en un 51% i al ritme actual de progrés no s’acabaria fins al 2126. Pel que fa als llocs del poder i decisió en el sector privat, veiem com només un 28% són ocupats per dones.
Per altre costat treball domèstic i de cures no remunerat segueix recaient de manera desproporcionada en les dones, fet que limita enormement el seu potencial econòmic.
Situació política: Menys del 25% dels llocs parlamentaris són ocupats per dones, i per tant, queden altament infrarepresentades en l’àmbit públic i de decisió. Un exemple d’això és el fet que les dones representen el 70% dels treballadors en el sector de la salut i tot i això han tingut un poder de decisió en el control de la pandèmia molt menor.
Violència de gènere: Actualment una de cada tres dones pateix violència de gènere. A la Unió Europea, entre el 45 i el 55% de les dones han patit assetjament sexual des dels 15 anys.
A escala mundial s’estima que 137 dones són assassinades diàriament a causa de la violència de gènere a mans de la seva parella o familiars. A Espanya ja són 14 les dones assassinades durant l’any 2021.
I és que ser feminista no significa pensar que les dones mereixem més drets que els homes, significa saber que mereixem els mateixos. Defensar la igualtat no implica castigar als homes, el feminisme no parla de superioritat, ni discrimina a l’altre gènere. El feminisme simplement intenta combatre les desigualtats que pateixen les dones pel simple fet de ser-ho. No es tracta de ser més, es tracta de ser iguals.
Per últim ens agradaria destacar el paper de totes aquelles agricultores i ramaderes que han lluitat i segueixen lluitant per una societat més justa.
I és que sense elles no hi ha vida. Sense elles no hi ha revolució
*Dades extretes de:
https://worlds-women-2020-data-undesa.hub.arcigs.com/pages/economic-empowerment
MÉS
articles
Per últim ens agradaria fer una petita menció a totes aquelles agricultores i ramaderes que han lluitat i segueixen lluitant per una societat més justa. I és que sense elles no hi ha vida i no hi ha revolució.
